La vaig descobrir buscant una manera digital de fer fotografia lomogràfica. Durant un parell d’anys la vaig dur cada dia a la butxaca. Amagada al palmell de la mà, ningú no s’adonava que feia fotos.
Vaig apagar la vista prèvia i la vaig fer servir com una extensió de la mà: imaginar la composició i disparar. De vegades, una gran sorpresa; de vegades, una decepció, quan passava les imatges de la targeta a l’ordinador. Però entre moltes fotos normals sempre apareixia alguna joia.
Res d’alta resolució ni de perfecció: aquesta càmera recupera la fascinació de les fotos i les pel·lícules antigues, imperfectes.
- Sense retalls
- Sense filtres
- Sense corregir el color
